muntanya màgica

força tel.lúrica

frontera

mà d’homes

estàtua vivent

de tots colors…

baixada al celler

gustos del sud

lligams de la sang

pràctica


contacte

 
A Castelmaure, els homes han canviat. L’arrencada es produí al començament dels anys 80. Sota la direcció de Patrick de Marien, el president, i de Bernard Pueyo, el director, els 70 socis de la vella cooperativa del poble van començar primer a fer-se preguntes sobre les seves vinyes : quins terrers ? Quins ceps ? Va ser així com la majoria del vinyar es va renovar, i es substituïren alguns carinyenes mal adaptats per sirà, garnatxes i més recentment, per mataró. Llavors, com sempre, lluita i amor ; es va crear un gran planter el 1993 al bell mig de la màquia, sobre els esquists –cosa que ha permès alhora de crear cinturons talla-foc. En fi, per treballar amb més rigor, el conjunt de les parcel.les –unes 760- fou inspeccionat i catalogat en un ordinador. D’aquesta feta, a Castelmaure, cada parcel.la és coneguda, i és objecte d’un seguiment individual per part d’un tècnic que es dedica plenament a aquesta tasca. S’ha après de bell nou a podar, a llaurar, a controlar els rendiments, a triar, a seleccionar, amb una cura permanent del respecte a l’entorn i a la salut del consumidor. Totes les veremes, és clar, es fan a mà, amb petites semals a fi de preservar millor la fruita i les seves aromes. La màquina de veremar, monstre ciclopi, no té entrada en aquesta Vall del Paradís.>>>(continua)