muntanya màgica

força tel.lúrica

frontera

mà d’homes

estàtua vivent

de tots colors…

baixada al celler

gustos del sud

lligams de la sang

pràctica


contacte

 
Tothom qui, un dia, sota el sol roent de Castelmaure, s’hagi enganxat els dits a la sang afruitada de la garnatxa, ho sap : el vi ha de tenir el gust del que és. Del seu terrer. El gust de la veritat. Una veritat profunda, innata, terral, que mai no substituiran tots els guarniments de la vinificació i de l’enologia. Dient això, no es tracta de defensar cap mena d’obscurantisme, ni cap innocència virgiliana, sinó de reafirmar que el vi és i ha de romandre, fill de la seva terra. De la mateixa manera, la seva sinceritat, la seva grandesa també, passen per la mà callosa del recol.lector, per la feina, pel respecte de la feina. El vi és fill del sòl i de la suor dels homes. Les veremes, que brollen cada any de la mateixa bóta que tots els vells rituals humans, traeixen molt bé l’ambigüitat dels lligams que uneixen l’home a la natura. Lluita i amor. D’una banda, els antics, que anomenaven les vinyes les « galeres » a causa del pendís, del rocam, del clima…De l’altra, aquell vinyater que, en secret, parla amb tendresa als vells ceps per felicitar-los, per regraciar-los ….>>>(continua)