muntanya màgica

força tel.lúrica

frontera

mà d’homes

estàtua vivent

de tots colors…

baixada al celler

gustos del sud

lligams de la sang

pràctica


contacte

 

     

És veritat, la comparació és temptadora. De la mateixa manera que es parla d’una Venècia provençal, d’un Versailles montpellerí o d’una Toscana llenguadociana, alguns, per amistat generalment, voldrien anomenar el nostre nou celler el « Guggenheim de les Corberes ». La veritat és una altra. La idea no era de llançar-se a fer quelcom de grandiós, de grandiloqüent, de cedir al fantasma de la conquilla buida. De posar, de projectar, com als « châteaux » vitícoles bordelesos o llenguadocians de la fi del segle XIX, una espessa capa d’orgull sobre uns edificis la desmesura del quals de vegades es donava la mà amb la seva inadaptació al país i a la seva realitat social i amb el que avui nosaltres anomenem en argot tecnocràtic el desenvolupament sostenible. No, pels arquitectes, Lacaton & Vassal, aquí es tractava, a Castelmaure, de fondre’s amb suavitat en la veritable vida, en un terrer, en un ofici. De perllongar, d’ajudar, de recolzar els gests quotidians de tots aquells qui, amb Bernard Pueyo al capdavant, creen el vi d’aquí. Al mateix temps, tot això havia d’entrar dins d’un pressupost raonable, s’havia d’evitar la desmesura evocada abans, bo i endegant solucions tècniques innovadores i netes, com el sistema de climatització natural per cooling . Les nostres primeres sensacions –i és que a dins, sobretot, aquest edifici se sent- ens diuen que l’objectiu ha estat assolit.

I la forma, què ? A Lacaton & Vassal, d’antuvi, no els interessa l’aparença. Tanmateix cal dir que aquest « monument ecològic » desprèn una força, quelcom que s’assembla, fins al punt de confondre-s’hi, a la intel.ligència i és aquesta intel.ligència que el fa bonic. « Bellesa útil », « Estàtua vivent » és també el testimoni d’una diferència, d’una divergència de punts de vista amb un món vitícola que sembla de vegades tenir el vi trist. Per nosaltres, a Castelmaure, com per tots els qui des de fa milers d’anys han fet avançar el vi, fill fusional de la nostra civilització mediterrània, es tracta de retrobar i de dir amb força la immensa part de cultura que amaga l’agricultura de la vinya.